Quan els humans començaren a «domesticar» la natura i a talar boscos, per a obtenir fusta i terres de conreu, alguns boscos i alguns arbres serien protegits en esdevenir sacrats. Diuen que a l’oracle de Dodona, al nord de Grècia, els sacerdots s’adormien sota un roure sagrat per a poder-se comunicar en somnis amb la Deessa Mare, abans que l’arbre i el santuari fossin «traspassats» a Zeus. Un altre roure sagrat fou identificat per Ròmul com la presència primigènia de Júpiter al cim del Mont Capitolí.
A St Andrews, en l’espai que tanquen els edificis del St Mary’s College, un dels centres més antics de la primera Universitat d’Escòcia, hi creix un arbre monumental. Un arbre majestuós i acollidor en totes les estacions, una alzina que fou plantada fa gairebé tres segles, amb una copa ampla i frondosa que convida a cercar-hi aixopluc sota les seves branques.
En contemplar com les branques d’aquesta alzina quasi toquen les façanes de les institucions que l’envolten, és inevitable evocar l’Arbre de la Ciència, una al·legoria de ressons aristotèlics amb la qual Ramon Llull volia explicar visualment com les ciències s’han de nodrir de moltes i diverses arrels, per tal de créixer fermes i rigoroses, i com en desenvolupar-se es diversifiquen en nombroses branques especialitzades.
En aquest indret que han fet venerable generacions de professors i estudiants, aquesta alzina plena de vida, procedent del Mediterrani on va néixer la nostra civilització, és manté sempre verda, tot desafiant l’hivern escocès, per a inspirar els qui cerquen la saviesa.